Sortida Agramunt-Salou
video del sender del cap del Coll a Vallbona de les Monges
Mos lheuaram
Video sus es aiguats ena Val d’Aran
Video de les inundacions a la Val d’Aran
Video de las inundaciones en la Val d’Aran
¿Hay diferentes carburantes buenos y malos?
Seguro que hemos oido alguna vez aquello de que la gasolina « barata » lleva más agua, que si tiene más residuo…
Y por esto, hace tiempo que le daba vueltas, no se si alguno más le preocupa, o si alguien tiene ese gusanito, pero yo quería resolverme alguna duda, sin querer de ninguna manera hacer un exhaustivo análisis científico, ni convencer a nadie de una u otra teoria.
He llenado dos botes con 0,5 l de diesel.
- diesel de multinacional a 1, 376 €/l
- diesel de cooperativa agrícola a 1,288 €/l
De momento obtenemos un dato totalmente objetivo que es el precio.
El objetivo principal es ver como se comportan los dos combustibles con el paso del tiempo. Fijo un mes como tiempo suficiente, veremos que pasa, « a priori » veo dos posibles comportamientos, que precipite « residuo » al fondo, o que se disgregue en diferentes componentes.
Ninguno de los dos posibles efectos sería deseado.
El « ensayo » es muy sencillo, y nos permitiría aceptar o rechazar la teoría de que « se te ensucia el filtro porque echas gasolina mala ».
Iré informando.
E Aran, tà on vò anar?
Tanben a passat er 11S entà Aran, encara que dilhèu non ac semble, non me conste que gessesen autocars dera Val entà Barcelona, en carrer, ben just ére ua noticia més.
E acrò que vò díder? desinterés? distància? sense dubte er Aran politic ac à seguit d’aprop, e eth non politic, me dà era sensacion que un shinhau desorientat.
Es politics non s’an prononciat dubertament, seguraments pera tant pesada dependència politica des partits catalans e espanhols, « non sigue que me toquen era cresta ».
E ara que? que mos cau a nosati? que mos conven?, me semble qu’ei ua question interior de molti aranesi.
Semble, que per sinergia, mos convierie era independencia de catalonha, mes eth desconeishement en catalonha der het aranés me hè dubtar, pogui son es que saben dera peculiaritat der Aran, dera reau disparietat d’Aran damb Catalonha, era madeisha disparietat qu’eri volen jostificar en Espanha. Sò tip de sénter mieis e persones publiques de contrastada repotacion parlar dera lengua oficiau de catalonha, en singolar, obviant que ja hé fòrça ans qu’er aranés tanben ei oficiau en Catalonha. Ara ben, ei oportoniste guardar sonque tà dehòra e colpar des nosti maus e fautes ara resta deth mon. Mos cau her autocritica, sò segur que ém ben pogui es aranesi que sabem qu’era nòsta lengua ei oficiau en catalonha, e çò qu’ei més greu, ara màger part tanpòc les preocupe de non sabèc.
Per un aute costat, tanben me è dubtar dera sinergia positiua, er het que a ores d’ara Aran tanben à era sua propia « disposició adicional tercera », ei a díder, que ço que predique era Generalitat que no arriben es sòs de Madrid, ei çò madeish que eri ara que van mau dades estan hén damb Aran.
CDA governarà Vielha
Semble que finauments s’à acavat eth seriau. CDA governarà er ajuntament de Vielha e Mijaran pendent aguesta legislatura. Enorabona a Alex, e a toti aqueri, sustot es joeni, que ara, en aguesti moments tant convulsi, dan un pas endeuant.
Aguest còp, eth finau semble quaquarren més lògic, governe era fòrça més votada, tot e que metudi a soniar, es votants dilhèu mos auríem estimat més un pacte CDA-UA, més era istorica bipolaritat en Aran, à deteriorat eth panorama, e aguestes causes, semblen ara, acró, un sòmi.
Ei massa premi, que damb un cosso e 241 vòts s’artenhen segontes quines responsabilitats e segontes quini « beneficis ».
Mes, auent en compde qu’enes eleccions de 2007, governeren es dues forces mens votades, causa totaumens democratica, e que damb 268 vòts e un cosso, eth PP à auut era alcaldia (teorica, pr’amor que tostemp auie de gésser eth primer tinent d’alcalde pr’amor qu’er alcalde deuie éster en viatges de negocis, reunit, o ben indispausat), torni a díder, qu’enquià que se coneishen es permenors deth pacte, semble que quaquarren s’à aprenut.
Mes, ara me questioni, peth peatge d’aguest pacte. Non auem de desbrembar qu’eth politic ei tà servir ath pòble e non tà servísse deth pòble.
- Aura Vielha delegacion en Calafell
- Guaire li costaran mesaderaments ath municipi, toti es salaris e plusi pactadi?. E non me malinterpretegatz, Vielha à d’auer un alcalde damb dedicacion exclusiua e un bon jornau, en acró semble que non i à dubtes.
- Afectarà eth pacte ac Conselh, non desbrebegatz qui porte era negociacion.
DEBAT I PROPOSTES ELECTORALS AGRAMUNT.
En línies generals el debat va deixar clares les estratègies de totes les forces polítiques, d’una banda aquelles que tenen més opcions de treure regidors, CIU, Acord d’esquerra PSC i PP, van portar a terme un debat “suau”, sense atacs clars i contundents que puguin hipotecar futures aliances de governabilitat, donant-se peixet les unes a les altres, i fent pinya contra els atacs descontrolats, provocats, en la majoria dels casos pel desconeixement i la desinformació, dels dos candidats de les “noves forces”. Per altre costat, el Pirum, que mira d’anar fent-se un lloc a al política de l’estat español, i a triat Agramunt com un dels pals de paller per a dur-ho a terme, i finalment PxC, que sorpresa majúscula al marge, l’únic objectiu que puc apreciar, es anar poc a poc sumant vots per tal d’accedir al consell comarcal en un futur no molt llunyà, i donant-se a conèixer la majoria de poblacions possibles per tal de seguir creixent.
Les tres forces que actualment ténen representació al consistori (si tenim en compte que acord d’esquerra actua sota el paraigua d’ERC), varen demostrar durant el debat estar preparades per a continuar fent una bona feina, la qual cosa és una gran noticia. Els candidats són coneixedors de la situació actual d’Agramunt i dels temes que actualment estan en marxa, així com de la delicada situació de la tresoreria. Tots tres varen defensar, amb matisos, la gestió de la darrera legislatura, i juntament amb el PP, varen demostrar reiteradament, les intencions de treballar plegats.
En les valoracions que trobareu a partir d’ara, quan es parli de totes les forces, serà referit a les forces clàssiques (CIU, Acord d’Esquerra, PSC i PP), i quan es vulgui incloure a Pirum o PxC s’inclouran de manera implícita.
POUM. Totes les forces tenen clar que s’ha d’acabar el POUM, sobretot per definir les zones de serveis de la vila.
ATUR. Si ve, el ajuntaments no podran crear llocs de treball, el que si poden fer es ajudar a les empreses per tal que aquestes puguin fer-ho, el PP és l’única força que aposta per una baixada d’impostos, que a la vista de la tresoreria de l’ajuntament, serà difícilment justificable.
VARIANT. En aquest punt, totes les forces inclòs el Pirum, estaven d’acord en la reiterada demanda, que sembla que haurà de seguir esperant, i malauradament, en el debat de la propera legislatura, n’haurem de seguir parlant, si no hi ha un canvi brusc en la situació global del país. L’execució d’aquesta variant, serà, sens dubte una oportunitat per Agramunt, i una millora en la qualitat de vida del Agramuntins.
CANAL SEGARRA GARRIGUES. Totes les forces polítiques hi veuen una oportunitat, si be, cap d’elles aporta propostes concretes per tal de traduir el canal en benefici per als pagesos. S’hi passa de puntetes.
FIRA DEL TORRÓ I LA XOCOLATA A LA PEDRA. Tots són conscients que és la projecció d’Agramunt a l’exterior, i excepte el partit popular, donen per bo el sacrifici econòmic que això comporta per Agramunt.
L’ESCORXADOR. Ja va ser motiu de debat a les eleccions de 2007, i tot segueix pràcticament igual.
FESTES POPULARS. Acord d’esquerra es va fer fort en aquest apartat, per tal que es doni un gir a les festes populars, innovant i aconseguint una major implicació de la gent. També va incidir, que un canvi en les sigles del govern no hauria d’implicar un canvi total en el consell de festes, la qual cosa sembla lògica, atès que el consell de festes hauria de ser apolític.
ENTITATS. Agramunt és una vila privilegiada en aquest sentit, i això és la prova més evident que fa anys que les coses s’estan fent bé, si be, Acord d’Esquerra apostà per una major coordinació, per que no “es trepitgin actes”. Tots estan d’acord que és un actiu d’Agramunt i per tant s’ha de seguir apostant fermament per les entitats.
GENT GRAN. Si bé es dona per bona la feina feta a Cal Mas Vell, tant CiU com Acord d’Esquerra, aposten per seguir ampliant la residència, i Acord d’Esquerra, a més, aposta per potenciar el centre de dia, dotant-lo de més serveis.
CAP. El Cap, com no pot ser d’una altra manera, és una prioritat de totes les forces polítiques. Preocupa que no es pugui executar la 2ª fase, sense la qual, l’ampliació no seria operativa. Seria un exemple car de falta de planificació, i tindria (la Generalitat a través de Catsalut) 400.000 € hipotecats en una obra que no aportaria absolutament res.
ESPÒRT. Tant CiU com acord d’esquerra, incorporen al seu programa la creació/senyalització de rutes al voltant d’Agramunt per a la pràctica de l’esport.
TREBALLADORS DEL CONSISTORI. El PP va encendre aquest apartat del debat, posant en dubte la necessitat de tants treballadors (despesa) a l’ajuntament, teoria a la que es varen sumar PIRUM i PxC. CiU, actualment al govern, ho va defensar plenament, com també Acord d’Esquerra i PSC, encara que els dos últims apostaren per una optimització dels serveis municipals per fer-los més eficients.
PAGAMENT ALS PROVEÏDORS. Acord d’esquerra i el PP, es comprometen a escurçar els terminis de pagament a proveïdors i serveis externs, CiU defensa que actualment es paga a un 180 dies de mitjana, i Acord d’esquerra i PP repliquen que és demostrable que això no és així. Acord d’esquerra i PP al·leguen que aquesta situació és molt perjudicial per als autònoms i empresaris en l’actual situació de crisi. A més, Acord d’esquerra, proposa retribuir els regidors sense dedicació total o parcial en el mateix termini que als creditors.
PAS DE VIANANT AL PONT ROMÀNIC. Acord d’esquerra i PSC aposten per fer un nou pas de vianants més accessible i segur, per solventar la situació actual, que arriba a l’extrem quan s’ha de tancar per gelades o pluges, i el fa inaccessible per persones amb problemes de mobilitat o cadires de rodes. Per la seva part, el PP, proposa, que a l’actual pont romànic, s’habiliti una zona per al pas de vianants i es redueixi a 1 carril el pas de vehicles. PxC proposa “posar-hi algo” perquè no rellisqui.
ELIMINACIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. Totes les forces polítiques estan d’acord amb que Agramunt té un problema amb les voreres a determinades zones del poble, i que s’hi ha de ficar mà, si bé, no es varen fer propostes concretes al respecte.
Acord d’Esquerra criticà a CiU que no s’hagués optat per energies renovables als edificis de nova construcció de la vila (Llar d’infants, CAP…).
PROPOSTES QUE NO VAREN VEURE LA LLUM AL DEBAT
A part de tot el que es va comentar al debat, la lectura dels diferents programes em porta a destacar les següents propostes, no per ser les úniques bones, sinó per ser, de les moltes que jo considero bones, les més originals.
× Adequar l’espai del parc infantil del passeig per disposar de serveis sanitaris.
× Ampliar i condicionar parc infantil del passeig per nens i nenes 1-3 anys. Revisar i millorar la seguretat d’aquest i la resta de parcs.
× Pla de remodelació del casc antic. (A part del les obres ja aprovades del carrer Sió , se suposa)
× Fomentar la participació ciutadana en les decisions importants.
× Participació ciutadana en els projectes referents al seu barri o carrer
× Actuar en la millora del trànsit de vehicles en les vies urbanes.
× Construir passos de vianants elevats per accedir a centres escolars i esportius, per millorar la seguretat viària i evitar accidents.
× Establir una ordenança de civisme amb els drets i deures de tots els ciutadans
× Crearem espais per penjar la informació de les activitats esportives, culturals i polítiques que es programin per aconseguir un poble lliure de rètols en les façanes de les cases.
Actualment Agramunt sembla un immens col·lega de dibuixos i colors
× Promoure l’eficiència energètica en noves construccions i edificis municipals.
PROPOSTES I SUGGERENCIES D’AUTOR
Mobilitat
Per tal de solucionar el problema d’accessibilitat de les voreres de l’Avinguda Catalunya i la plaça del Pou, proposo, a part de la conscienciació ciutadana sobre l’ús del vehicle,
- Prohibir l’aparcament a l’avinguda Catalunya entre la rotonda del camí de les Planes i el Carrer Capella, al costat de la Torre, i l’espai destinat a aparcament destinar-lo a vorera
- Prohibir l’aparcament entre el carrer Capella i el Pont Romànic a ambdós costats, i l’espai destinat a aparcament, destinar-lo a vorera, aconseguint, al mateix temps, destacar més la figura del pont romànic.
- Prohibir l’aparcament entre el pont romànic i l’Avinguda Agustí Ros a ambdós costats, i la zona actualment destinada a aparcament, destinar-la a vorera.
- Deixar a un únic nivell tota la zona delimitada per l’Avinguda d’Agustí Ros i la carretera de Cervera, prohibint-hi l’aparcament, i fent la “nova plaça del Pou” totalment peatonal o semipeatonal (a un altre nivell), aconseguint dotar la plaça de la magnificència que mereix.
Tots els llocs d’aparcament que desapareixerien amb aquesta actuació, cabrien folgadament a la plaça de la Fondandana, en l’actualitat, totalment infrautilitzada. I tenint en compte que des de l’estació d’autobusos a la Caixa Penedès hi ha 400 m, amb una mica de consciència ciutadana, dotaríem a una de les artèries principals de la vila, d’un aspecte modern i “net”.
En una altra actuació molt més ambiciosa, proposo:
Les dos voreres de la carretera de Cervera, entre la Rotonda del Riu Sió i la C-14, a un únic nivell i totalment contínues, a l’estil de la Travessia de Vilavella. Aconseguint d’aquesta manera accessibilitat total per una banda, i fer reduir la velocitat als vehicles que s’incorporen a la carretera de Cervera per un altra.
S’ha d’actuar també contra l’excés de velocitat a determinats carrers de la població, mitjançant la col·locació de ressalta en les zones més crítiques.
Clavegueram
En diferents carrers de la vila (almenys puc confirmar la Raval de Puigverd i la Ronda dels Comptes d’Urgell), s’ha detectat que durant les successives campanyes d’aglomerat s’han tapat les tapes de registre del clavegueram, amb el greu problema que això suposarà, en el cas d’una incidència a la xarxa.
Per solucionar això, tenim una oportunitat que esperem no es faci esperar molt, que és l’obra aprovada per la Diputació de Lleida per a la pavimentació de diferents carrers d’Agramunt.
Debat e prepauses eleccions Vielha e Mijaran.
Caumatge. En era sitoacion actuau, ei ua bona oportunitat era formacion e era investigacion, en aguest sentit eth centre tecnologic de Casau ei ua plan bona noticia, e toti es candidats en son concients.
Es politics non se poden apropriar es lòcs de trebalh. Toti es grups politics prometen crear lòcs de trebalh, e CDA, inclos gòse de méter un numero. Çò qu’an de her es ajuntaments ei mielhorar es condicions entà que eth sector privat pogue aufrir aqueri lòcs de trebalh.
En aguest sentit, eth PP, prepause ua rebaisha d’impòsits, segontes era ideologia deth partit, solucion inviabla en estat de tresoreria en que se trapen actuaments es ajuntaments, encara que molt polida de sénter entath ciutadan.
TUCA. Eth debat de Tuca ei totauments populista. Toti es candidats parlen de Tuca, com ja en parlauen e quate ans. E a compdar d’alavetz non mos auem botjat.
Qui volerà her ara ua estacion d’esquí?, quan toti sabem que son totaumens deficitaries, se eth sentit d’aguesta estacion ere era promocion immobiliaria que portaue ath darrer, e ara madeish eth sector immobiliari ei totauments arturat? dilhèu era promotora Nhèu 1500 poderie explicales-ac as candidats!
En quate ans, eth tema de Tuca tornarà a gésser en debat, e era situacion serà exactaments era madeisha que a dia d’auer, « y si no, al tiempo ».
Eth POUM, s’à d’aprovar, UA e CDA i son d’acord, coma molt ben defenéc Alex, non entath creishement urbanistic, senon entara definicion des zones de servicis, zones verdes….
Es Casernes, a dia d’auér, no les ac treiran des mans ar ajuntament de Vielha entà edificà-i, alavetz non i à d’auér pressa entara compra dera part que manque. Çò qu’ei prioritari ei desrocar era part que encara ei en pè des madeishes, e qu’ei un nin de problemes e maument era imatge de Vielha, e poder atau, ampliar eth parcatge actuau.
Era N-230, toti i ém d’acord, e a d’éster ua prioritat, eth tram Boca Nord deth tunel enquià Vielha s’à de reformar integraments. Per un canton s’à de seguir damb era fòrça politica, coma s’a hét enquià ara, tant des deth Conselh Generau com des der Ajuntament de Vielha e Mijaran, e dilhèu calerie daurir ua auta « guerra », miejançant mobilitzacions e talhs de carretera. Ei un tema de seguretat.
PREPAUSES
Entà her de Vielha un pòble modern e atractiu, entath torime, e sustot entàs que i viuen, s’à de milhorar era mobilitat, accessibilitat e era qualitat de vida, e entad acró, à d’éster ua prioritat alajuerar eth transit peth laguens deth pòble. Era mia prepausa ei qu’eth trànsit peth carrer Pas d’Arro, sigue damb un unic carril de sentit unic Vielha-Baqueira, e que en sentit contrari s’age de passar forçossaments pera avenguda Garona (era variant). E er espaci que se i guanharie destinà-lo a voreres (era urbanisacion des madeishes aurie de demorar a milhor tempsi economics). Sens dubte es comerciants ac agrairien.
Debat ath Conselh Generau d’Aran.
Me semblec un debat damb resultat nul, o empat tècnic. Cap des ponents aportèc nauetats.
Me è mau de vrente sénter parlar dera Lei der aranés (lei der occitan, aranés en Aran), pr’amor que men senti molt cofòi, tot acrò qu’auem, mes no creigui en desplegament dera madeisha enes tempsi que passam. Era inversion que calerie no ei ara disponible, encara so incapable de empasà-me que un dia non molt luenhà, en Ajuntament de Figueres, Amposta o Motfalcó Murallat, es foncionaris m’atieran en aranés. Tanpòc pogui pensar ena sobervia deth cos de Mossos d’esquadra, quan les digues en Sils, que hésquen eth favor de parlà-te en Aranés. O que passarà en un judici en Tarragona, de jutjat o testimoni, quan responegam en aranés. Sigam curosi, ei ua bona noticia, mes dilhèu se mos à escapat des mans.
Era deslocalitzacion deth torisme, endeuant, ei un des grani reptes que i à sus era taula, cau idies originals, jo i creigui, çò que me preocupe ei que aguest debat ja s’alongue en eth temps, ja è ans que sen parle, e nosati seguim campant tath ceu a véir ce qué er or blanc.
Eth caumatge, s’i à de trebalhar, més non pot arrés apuntà-se era ocupacion, pr’amor que serà eth sector privat eth que cree o destruisque aocupacion, e evidentament es actoacions des governs i compdaran indirectament. Aguest ei un mau de toti es debats que è podut seguir pendent aguesti dies.
E felicitar as candidats pera luta damb era lei de vegueries, aci òc qu’auem somat, e toti amassa auem artenhut qu’Aran no sigue inclodit en cap division territoriau que non sigue era Madeisha.
E ara, a compdar deth 22 de Mai, sigue en govern o oposicion, toti a trebalhar tà her d’Aran un lòc mielhor.
ETA a la ciutat dels Sants
Acabo de veure el documental “ETA a la ciutat dels Sants”, un documental que et manté amb el nus a la gola, aquell nus que per desgracia nostra hem après a fer per la reincidència dels assassins.
No m’ha agradat la sensació de desunió posterior a l’atemptat, i m’ha agradat i quedat gravada una conclusió, aquell 
atemptat i el d’Hipercor, van trencar el mirall Basc que tenien molts catalans fins aleshores, aquella simpatia respecte a com s’estava portant la situació basca, el veure d’aprop “les orelles al llop”, va obrir els ulls.
Tampoc m’ha agradat el “Sr.Luís Roldán”, tot i que ara “a toro passat” és fàcil dir-ho.
Com a documental, molt recomanable, sobretot per aquelles generacions que no recordin l’època en que ETA estava totalment incrustada a la societat, on fins i tot, m’atreveixo a dir, que generava certes simpaties, per aquells que encara creien que eren lluitadors per una causa i no assassins darrere una màscara.
Eleccions 28N. Política en temps apolítics
Aquesta vegada, els partits polítics han hagut d’afrontar la cursa com si es tractés d’uns estudis universitaris, on hi ha un bloc comú, lluitar contra el desencís polític de la gent de carrer. Menys costós per als partits extremistes, amb una gran part de votant fidel i més convençut del seu dret democràtic. I un altre bloc de lliure elecció on s’ha de convèncer al que finalment anirà a votar, de la seva opció política.
També ens trobem amb diferents lluites, que busquen diferents objectius:
Els qui hauran de formar govern, PSC i CIU lluiten per aconseguir el major nombre d’escons per tal de portar la veu cantant a l’hora dels pactes.
Els qui es diputen el tercer lloc, PP i ERC miren d’esgarrapar el major nombre de vots per tal de ser “la noia més maca del ball”, l’aliat més fort per a les aliances, i ja durant la campanya electoral, uns i altres no han amagat aquest objectiu.
Els nous, SI i Reagrupament lluiten pels vots de l’esquerra desencisada. Al senyor Laporta, el seu ego no li permet abandonar la primera línia pública i ha posat tota la carn a la graella per tal d’entrar al parlament.
En terra de ningú, ICV és qui més silenciós ha passat pel tripartit
Eth serèr d'Aran 